O Parlament de Catalunya si está a altura da conmemoración.
Por Pedro Gómez-Valadés
Després de tres anys consecutius en els que el Parlament de Galícia va commemorar amb una declaració institucional el Dia Internacional del Record de les Víctimes de l’Holocaust, aquest any la cambra gallega ha dit no. No a l’aprovació d’una modesta i senzilla declaració institucional amb la que el nostre parlament afegiria la seva veu a la memòria dels que tan sols tenen això. La nostra memòria.
Milions d’assassinats en la barbàrie nazi potser no són suficients per a que algunes senyories diputats i diputades facin un exercici de record i homenatge. Ni intenten justificar allò injustificable, curulls com estan de la supèrbia de la desraó.
Incomprensible en especial l’actitud del BNG que a un text idèntic, paraula per paraula del que sí que es va aprovar amb el seu vot favorable els anys 2010, 2011 i 2012 ara, en la seva carrera sabran ells cap a on, veten, juntament amb AGE la possibilitat d’aconseguir la unanimitat reglamentaria necessària per a que el Parlament pogués emetre una declaració.
Veuran els seus senyories d’AGE i del BNG en el seu veto una victòria? De què? Per què? Per fer què? Perquè el que jo veig és només una desfeta sense pal•liatius de la dignitat d’una institució. Perquè la responsabilitat directa d’aquesta disbauxa recau damunt dels que veten, però la seva actitud embruta a tota una institució que ens representa a tots els gallecs i gallegues. I amb actituds que, m’atreveixo a qualificar de miserables, no es pot aspirar a construir res de positiu.
I miserable és ignorar i menysprear a milions de víctimes de la negra marea que va assolar Europa als anys quaranta del segle passat. Miserable i indecent (així ho sento i així ho escric) és el trepitjar la memòria de centenars de gallegues i gallecs, republicans i galleguistes, morts als camps de l’horror nazi.
Als seus senyories no els molesta el fum. El fum gris de les xemeneies d’Auschwitz o de Treblinka, de Mauthaussen o de Buchenwald. Esperem que el proper any el sentit comú i la dignitat tornin al nostre Parlament i situï el seu nom una altra vegada al mapa de les institucions europees que recorden cada 27 de gener, per mandat de les Nacions Unides, que una vegada no fa pas tant, unes negres xemeneies negres van ser protagonistes de la nostra història com a europeus i com a éssers humans. Esperem que el proper any, el far del fum gris d’aquestes xemeneies no ens confongui de nou.
Comentarios