Pedro Gómez-Valadés, Jaume Renyer e Jon Iñarritu en Vigo
Crónica publicada no seu blog PER L´ESQUERRA DE LA LLIBERTAT por Jaume Renyer con motivo da súa visita a Vigo onde deu unha conferencia organizada por AGAI
Ahir al vespre vaig dissertar a Vigo sobre el catalanisme i l'Estat d'Israel en un acte organitzat per l'Asociación Galega de Amizade con Israel, enllaçant amb la presentació - de fa dos anys- del llibre "Un estado judío y democrático" escrit conjuntament amb Ehud Manor.
Va presentar l'acte Xoán Bernárdez, historiador emèrit i membre de la Real Academia Galega i també de l'AGAI des de la seva fundació ara farà sis anys. Entre la quarantena d'assitents a l'acte hi eren Pedro Gómez-Valadés, patriota gallec que fou expulsat del BNG precisament per ser president de l'AGAI, i Jon Iñarritu, diputat al Congrés per Amaiur.
La presència jueva actualment a Galícia és escassa però hi ha un antisemitisme molt arrelat que va des del religiós i franquista a l'antisionisme dit d'esquerres (Beiras, el BNG en bloc i els tardocomunistes d'IU-PCE). Fins i tot un personatge gens procliu al nacionalisme jueu com Ignacio Ramonet (gallec de naixement i director durant molts anys de Le Monde Diplomatique) va críticar l'antisemitisme que campa impunement per la terra gallega. Un mostra la vam tenir ahir mateix quan un parell de brètols van irrompre a l'hotel on es fei l'acte cridant "Viva Palestina Libre" a mode d'ofensa i provocació als presents. Aqueixos valents van fugir cametes ajudeu-me.
Per la meva part em vaig centrar en fer una panoràmica històrica des dels cinc segles d'intersecció entre catalans i jueus entre els segles X i XV, l'època més gloriosa del nostre passat nacional, fins arribar al segle XX quan els jueus retornen poc a poc a ser presents en terres catalanes després de quatre-cents anys d'absència i oblit (només hi havia vint-i-un jueus censats a Barcelona l'any 1877). Sense ser un especialista en la matèria (Joan Culla, Vicenç Villatoro, Teresa Calders o Manuel Forcano han escrit obres de mèrit sobre els jueus i Catalunya) em vaig comprometre a enviar a l'AGAI un text sobre el catalanisme i Israel en les properes setmanes. Bàsicament, centrat en el filosionisme i l'antisionisme presents a la vida política catalana contemporània, una controvèrsia que projecta el xoc entre totalitarisme i llibertat al si del nostre poble.
Vaig avançar com la banalització dels nazisme és emprada pels integristes espanyols que miren d'invertir la realitat (com fan tots els totalitarismes) entre dominant i dominat, presentant els castellanoparlants com víctimes del catalanisme equiparant-los als jueus a l'Alemanya nazi. Francisco Vázquez ha afegit el seu nom a la llista de propagadors d'aqueixa impostura perversa darrera de Marcelino Iglesias, José Bono o Pedro J. Ramírez, entre d'altres. La mateixa manipulació perversa del nazisme és a càrrec dels antisionistes nostrats que projecten els seus propòsits destructius envers el poble d'Israel acusant-lo de cometre genocidi amb els palestins i ésser un estat racista al mateix nivell de l'Alemanya nazi. En ambdós casos hi ha ignorància culpable del que va ser realment l'holocaust i un desig criminal propi del totalitarisme que projecten contra el poble català, els primers, i jueu els segons.
Comentarios