Onte martes tivo ligar no Auditorio do Parlament de Catalunya. o xa tradicional acto solemne con motivo do Día Internacional de Recordo das Vítimas do Holocausto. Desde o ano 2006 todos os anos estas datas son de moi especial atención por parte da Presidencia do Parlament, deputados de todo o espectro parlamentar sen distinción e do Govern da Generalitat.
Eis a transcripción do acto
El Parlament ha fet aquesta tarda a la Sala Auditori l'acte amb motiu del Dia Internacional de la Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust, que ha presidit Ernest Benach i en què han participat representants de diversos col·lectius víctimes del nazisme. Entre els assistents també hi havia el vicepresident primer, Higini Clotas; els secretaris de la Mesa Lídia Santos, Antoni Castellà i Jordi Miralles, i diversos diputats més; la directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll; la comissionada de Relacions Ciutadanes i Institucionals de l'Ajuntament de Barcelona, Katy Carreras-Moysi; diversos representants del cos consular; l'historiador Joan B. Culla, o el publicista Lluís Bassat.La cambra ha avançat uns dies la commemoració, que es fa cada 27 de gener. Aquest dia, l'any 1945, l'exèrcit soviètic va alliberar el camp d'extermini d'Auschwitz, a Polònia, i el novembre de 2005 l'Assemblea General de les Nacions Unides va establir aquesta data per a la commemoració anual de les víctimes de l'Holocaust. L'acte, que ha presentat la periodista Núria Solé, ha començat amb la projecció del documental Nit i boira, del realitzador francès Alain Resnais, que descriu l'horror que van patir els deportats als camps de concentració nazis.A continuació, s'han encès les sis espelmes del record: la primera, pels jueus exterminats pel nazisme, l'ha encesa Fofo Mazel Tov, supervivent del camp d'Auschwitz; la segona, pels infants que van perdre la vida a les cambres de gas, Victor Sorenssen, de la comunitat jueva Atid; la tercera, per les víctimes catalanes i de la resta de l'Estat espanyol assassinades als camps de concentració, Edmond Gimeno, supervivent dels camps de concentració de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen; la quarta, per tots els altres col·lectius perseguits pels nazis, Josep Maria Ballesteros, president de la Confederació Catalana de Persones amb Discapacitat Física; la cinquena, pels Justos entre les Nacions, els homes i les dones que arriscaren la seva vida per salvar els perseguits, Melissa Buch, membre dels joves voluntaris de la Comunitat Israelita de Barcelona, i, finalment, l'espelma pels supervivents de l'Holocaust, l'ha encesa Alona Fisher, ministra consellera de l'Ambaixada d'Israel a Espanya. Tot seguit, s'ha fet un minut de silenci dempeus, i el violoncel·lista Lluís Heras ha interpretat El cant dels ocells."Deure moral de no oblidar"El president ha destacat, en la cloenda de l'acte, que "avui retem homenatge i recordem els pobles, els col·lectius i les persones perseguides, vexades, atroçment executades i volgudament exterminades pel genocidi nazi", i ha recordat que s'estima que "entre 11 i 12 milions de persones van morir víctimes de l'Holocaust, de les quals la meitat, és a dir, 6 milions, eren jueus". "La memòria emocional, històrica i col·lectiva d'aquell crim sense precedents en l'evolució de la humanitat es torna avui compromís, deure moral de no oblidar i, sobretot, de no repetir mai més, sota cap circumstància, les mateixes actituds", ha afegit.Benach ha manifestat el "compromís públic" del Parlament amb els qui "van patir el genocidi nazi" i el "rebuig rotund a qualsevol tipus de persecució per raons ideològiques, religioses, de gènere, d'orientació sexual, condició social, naixement o altres". "Pels supervivents i pels qui hi van perdre la vida, tenim el deure moral de conservar la memòria de l'Holocaust i interioritzar-ne el significat", ha asseverat. El president ha conclòs el discurs posant de relleu que "la pau i la concòrdia són el camí" i que "la pau només és possible per la via del diàleg". Finalment, ha destacat que "el Parlament de Catalunya vol esdevenir un referent mundial per a la pau", i potenciar així "el tret que ens caracteritza com a poble: la nostra aposta històrica, des del segle XI amb les Assemblees de Pau i Treva, per la resolució no violenta dels conflictes".Prèviament, han intervingut en l'acte diversos representants de col·lectius víctimes del nazisme. Aníbal Matos i Magdalena Kusserov, director i membre del Cercle Europeu de Testimonis de Jehovà, han expressat l'agraïment per aquest acte, que "ha de mantenir desperta la consciència" per no oblidar.Armand de Fluvià, president d'honor del Casal Lambda, en representació del col·lectiu d'homosexuals, ha manifestat el seu desig que fets com els de l'Holocaust "mai no es tornin a repetir".El president del Comitè Català de Representants de Minusvàlids, Francesc Pérez, s'ha solidaritzat amb les víctimes de l'Holocaust, per a les quals ha demanat un "record permanent". Cristóbal Laso, vicepresident de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, ha lamentat que les indemnitzacions per als gitanos i els homosexuals "en molts casos encara no han arribat". Elià Fabré, estudiant de primer de batxillerat i participant en el projecte "Mauthausen 2008", de l'associació Amical Mauthausen, ha intervingut en representació dels perseguits per raons polítiques i ha expressat el desig que "Mauthausen no caigui en l'oblit i el silenci". A més, ha afirmat que "cal unir-nos per assegurar la pau al món". Finalment, Perla Aufgang, membre de la comunitat jueva de Catalunya, en representació del poble jueu, ha considerant important que el Parlament faci aquesta commemoració i ha demanat "que no se sembrin dubtes sobre el significat de l'Holocaust".
Comentarios